Els 6 entrepans més valencians

1.El Chivito

Enciam i tomàquet per dissimular, i després bona cosa de llom de porc, cansalada (bacó), ou i maionesa. N’hi ha com el de la foto que li afegeixen fins i tot formatge. Una bomba que et dóna l’energia suficient com per sobreviure una setmana a base de calditos, i que prepara al teu estómac per enfrertarse a una marató de cassallas.

2.La Brascada

Vedella, pernil serrà i ceba fregida. Si el pa es torra abans amb una mica de mantega, l’assumpte cobra una dimensió intergalàctica. També hi ha la versió marina: la brascada de mer. En comptes de carn porta peix, i en comptes de mer, peix espasa, que és com en diem aquí al mer. Igual que a la tonyina en diem besuc o als musclos clòtxines (i això que no són el mateix).

3.Blanc i negre

El favorit de Michael Jackson, el Black and White al nostre entrepà més elegant. Un botifarró, i una (o dues, o les que siguin) llonganisses, untats normalment en bona cosa d’allioli. No és apte per a trobades amoroses. Si a més afegeixes un “roig” (vermell), que ve a ser un xoriço, tenim llavors -a més de la bandera d’Egipte-, una barreja explosiva de sabors contundents. No apte per a estómacs delicats. 

4.- Almussafes

El poble de la Ford s’ha fet famós a les cartes dels bars valencians, a més de per fabricar cotxes, per donar-li nom a un entrepà senzill però efectiu. El almussafes consta de mallorquina (així diu la meva àvia a la sobrassada), formatge fos i ceba fregida. Una barreja tan efectiva com senzilla, l’únic defecte és adoptar el nom del poble que està enfrontat amb el meu.

5.- Entrepà de Sèpia

Sembla que un entrepà amb sèpia pot ser sec, però no ho és, perquè nosaltres li posem salsa verda (o picada), i maionesa. Fins i tot hi ha qui l’entrepà de sípia ho demana amb patates, i al Restaurant Casa Balbino de Benifaió, l’entrepà t’ho fan amb sípia arrebossada (una delícia). Molt típic demanar per emportar i arribar a menjar-ho amb el pa aceitosito em cau la bava.

6.- Truita amb llonganisses

La truita de patates és un entrepà pràcticament internacional, però nosaltres, per donar-li una mica de ganxo, tenim per costum afegir llonganisses i la nostra omnipresent maionesa o una mica de tomàquet. La mossegada passa de ser un concert de música de violins, a un concert de Rock & Roll en el qual tipus melenuts es marquen sols de guitarra. El que s’ha dit, un entrepà magnífic.

Booking.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Contact Us