1.El Chivito

Enciam i tomàquet per dissimular, i després bona cosa de llom de porc, cansalada (bacó), ou i maionesa. N’hi ha com el de la foto que li afegeixen fins i tot formatge. Una bomba que et dóna l’energia suficient com per sobreviure una setmana a base de calditos, i que prepara al teu estómac per enfrertarse a una marató de cassallas.

2.La Brascada

Vedella, pernil serrà i ceba fregida. Si el pa es torra abans amb una mica de mantega, l’assumpte cobra una dimensió intergalàctica. També hi ha la versió marina: la brascada de mer. En comptes de carn porta peix, i en comptes de mer, peix espasa, que és com en diem aquí al mer. Igual que a la tonyina en diem besuc o als musclos clòtxines (i això que no són el mateix).

3.Blanc i negre

El favorit de Michael Jackson, el Black and White al nostre entrepà més elegant. Un botifarró, i una (o dues, o les que siguin) llonganisses, untats normalment en bona cosa d’allioli. No és apte per a trobades amoroses. Si a més afegeixes un “roig” (vermell), que ve a ser un xoriço, tenim llavors -a més de la bandera d’Egipte-, una barreja explosiva de sabors contundents. No apte per a estómacs delicats. 

4.- Almussafes

El poble de la Ford s’ha fet famós a les cartes dels bars valencians, a més de per fabricar cotxes, per donar-li nom a un entrepà senzill però efectiu. El almussafes consta de mallorquina (així diu la meva àvia a la sobrassada), formatge fos i ceba fregida. Una barreja tan efectiva com senzilla, l’únic defecte és adoptar el nom del poble que està enfrontat amb el meu.

5.- Entrepà de Sèpia

Sembla que un entrepà amb sèpia pot ser sec, però no ho és, perquè nosaltres li posem salsa verda (o picada), i maionesa. Fins i tot hi ha qui l’entrepà de sípia ho demana amb patates, i al Restaurant Casa Balbino de Benifaió, l’entrepà t’ho fan amb sípia arrebossada (una delícia). Molt típic demanar per emportar i arribar a menjar-ho amb el pa aceitosito em cau la bava.

6.- Truita amb llonganisses

La truita de patates és un entrepà pràcticament internacional, però nosaltres, per donar-li una mica de ganxo, tenim per costum afegir llonganisses i la nostra omnipresent maionesa o una mica de tomàquet. La mossegada passa de ser un concert de música de violins, a un concert de Rock & Roll en el qual tipus melenuts es marquen sols de guitarra. El que s’ha dit, un entrepà magnífic.